Respirar

RESPIRAR

“El dret com a persones comença amb el nostre primer alè. La força amb què sentim aquest dret es reflexa en la respiració. Si tots respiréssim amb tanta naturalitat com els animals, el nostre nivell d’energia seria elevat i seria estrany que patissim cansament crònic o depressió. Però en la seva majoria, les persones de la nostra cultura respiren superficialment i tenen tendència a contenir l’alè. El que és pitjor, ni tan sols són conscients del seu problema de respiració. En comptes d’això, corren precipitadament per la seva vida, parant-se només de tan en tan per a dir-se unes a les altres que “no tenen temps ni per a respirar”.

Fragment del llibre “La espiritualidad del cuerpo” d’Alexander Lowen.

En el treball corporal, un dels aspectes més importants a treballar és la respiració. La consciència d’aquesta i treballar per aconseguir ampliar la capacitat respiratòria, sovint aminorada per tensions cròniques en els músculs que l’acompanyen, són dos dels objectius principals d’un bon treball psicocorporal.

La respiració és el procés que fem els éssers vius mitjançant el qual intercanviem gasos amb l’atmosfera. És gràcies a aquest procès que ens mantenim vius ja que en ell prenem l’oxigen que ens aporta l’energia necessària per viure i també expulsem el CO2 que ja no necessitem. És als alveòls, ubicats als pulmons, on es fa l’intercanvi dels gasos a la sang, que serà l’encarregada de repartir l’oxigen a totes les cèl·lules del cos i de recollir el diòxid de carboni que necessiti ser explusat.

El diafragma, situat sota les costelles, és el principal múscul que participa en la respiració pulmonar i acostuma a estar molt bloquejat. Quan aquest està molt tens, no pot fer tot el moviment que hauria de fer ajudant a moure els pulmons i es redueix la capacitat d’agafar o expulsar aire. Altres músculs que també participen del moviment respiratori són els intercostals, els abdominals i altres, com l’escalè o l’esternocleidoastoïdal.

Reduir la respiració, sovint fent-la imperceptible, limitar la pròpia capacitat per agafar o expulsar l’aire i viure respirant de forma molt superficial és un fet molt comú a la nostra societat. Quan fem més petita la capacitat respiratòria, fem més petita la sensació que puguem tenir de tot el nostre cos i de les nostres emocions.

És comú en sessions de teràpia escoltar clients parlar de dificultats per respirar en moments emocionalment difícils o bé sentir descripcions sobre un tap o un nus a la boca de l’estòmag, sota l’esternon. També és comú, quan sentim algú relatant un atac d’ansietat, que expliqui que la respiració se li accelerava arribant a tenir sensació d’ofegar-se.Totes aquestes simptomatolgies ens parlen de bloquejos en la respiració.

A través d’exercicis de consciència de la pròpia respiració i d’exercicis corporals que ens ajuden a relaxar les musculatures que col·laboren en els moviments inspiratoris o expiratoris, o a buidar l’aire residual, aprenem com respirar més i millor.

Respirar més profundament, ampliar la capacitat respiratòria ens obre les portes a sentir-nos més i millor, a connectar amb nosaltres mateixes i a sentir allò que ens passa.

Per recuperar una plena capacitat de gaudir de la vida, necessitem recuperar plenament la capacitat respiratòria. Amb exercicis i propostes de treball corporal ho aconseguim. Aconseguim alliberar tensions i emocions no resoltes acumulades en elles per poder viure més oberts a la vida i a rebre tot allò que aquesta ens aporti.

Ho podeu provar ara mateix. T’animes amb un parell d’exercicis?

 

 Pot ser que els primers dies et costi una mica concentrar-te o que et posis nerviós/a si no et surten. No et preocupis, és normal. Posar atenció i fer canvis que ens facin sortir de la zona de confort no sempre és fàcil però en un parell de dies veuràs que se’t van fent més fàcils i que et senten bé. Com tot, la clau en el treball corporal és la repetició, entrenem noves maneres d’estar amb nosaltres mateixos/es i amb el món.  És un treball de només 10 minuts. Si el fas cada dia durant una setmana, segur que notes els canvis. El més segur és que et sentis més relaxat/da, més tranquil/·la i més pausat/da. Ja veuràs que no tenen cap complicació, el que és difícil és posar-s’hi i ser constant. T’hi animo profundament ja que, en pocs dies, veuràs els efectes sanadors que té dedicar-te només aquests deu minuts. Comences?

Prepara un espai agradable a casa teva. Posa’t una llum amb un to baix, acompanya’t d’una música que et relaxi i, si vols i t’agrada, encén una espelma i un encens relaxant. Els exercicis seran en la posició de la imatge, així que prepara’t un espai per poder-te estirar. Si no et fa mal res, serà millor si t’estires sense coixins, directament sobre el matalàs o a terra sobre una màrfega. Prepara’t una manta al costat per si t’agafa fred durant els exercicis (acostuma a passar quan ens relaxem). Prepara també un rellotge amb alarma al costat (t’ajudarà a calcular els temps de cada exercici).

EXERCICI 1: PRESA DE CONSCIÈNCIA DE LA RESPIRACIÓ (5 minuts)

Estira’t tal i com mostra el noi del dibuix d’aquí a sobre. Col·loca les mans al costat del cos. Tanca els ulls i posa l’atenció a la teva respiració. No la canviis, deixa que el teu cos respiri lliurement. És igual per on agafes o treus l’aire, és igual si la respiració és lenta o ràpida, simplement respira i atén a com respires. No intentis canviar-la, simplement observa. Cada vegada que t’enganxis pensant en una altra cosa que no sigui la teva respiració, torna l’atenció a la respiració i segueix observant.

EXERCICI 2: PRÀCTICA DE RESPIRACIÓ ABDOMINAL (5 minuts)

Segueix estirat/da en la mateixa posició que en l’anterior exercici. Col·loca ara les mans sobre la panxa i tanca els ulls. Quan agafis aire, omple tot l’abdomen, sent amb les teves mans com aquest s’infla. Quan treguis l’aire, buida tot l’aire de dins teu fins que sentis que ja no en queda més. Sent amb les mans com l’abdomen es desinfla. Ves permetent que la respiració cada vegada sigui més llarga i pausada, sent com el cos cada vegada està més relaxat. Tingues l’atenció posada en la respiració, com en l’exercici anterior, cada vegada que te n’adonis que estàs pensant en alguna altra cosa, torna l’atenció a la respiració.

 

 

Recommend
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Plus
  • LinkedIN
Share
Tagged in